La Història

Breu sinopsi històrica
La nomenclatura oficial del cim de Sant Pere Màrtir és el Puig d'Óssa (399 m). El nom “d'Óssa” és una evolució de l'antic “Mont-Ursa”, una variant llatina d'Orsaria i posteriorment llatinitzada que significa terres on es cultiva l'ordi. Altra accepció defensa que el nom d'”Óssa” prové del fet que l'indret era una zona en què a l'època medieval s'hi caçaven ossos entre altres espècies de caça major.
L'establiment de l'ermita de Sant Pere Màrtir data l'any 1610, fruit d'una donació. La construcció de l'ermita se situa a la segona meitat del segle XVII. Sant Pere Màrtir fou venerat en aquesta ermita com a patró dels agricultors de Catalunya, la seva devoció i ascendència s'estengué pel Llobregat i el Barcelonès. Hi han referències escrites que el 29 d'abril de 1795 els espluguins pujaven a l'ermita de Sant Pere Màrtir per celebrar un aplec.
Per la seva situació, va esdevenir un lloc estratègic entre el pas del Llobregat i el Barcelonès, en aquest sentit, l'ermita va ser protagonista de fets bèl·lics. El 1697 fou ocupada per l'exèrcit francès durant la Guerra dels Segadors. Posteriorment, el 1.714 fou escenari de diferents setges a la ciutat de Barcelona per les tropes francocastellanes amb combats molt durs per assegurar llur possessió. A partir d'aquell moment l'ermita es va convertir en una edificació fortificada per a usos militars.
Durant la guerra del francès, coneguda per la Guerra de la Independència, l'ermita va quedar completament destruïda i les seves restes escampades al voltant del cim de la muntanya. El 1.928 es va signar un intent de reconstruir l'ermita però la guerra civil del 1.936 ho va deixar sense efecte. Finalment a la dècada dels anys 70 en ple segle XX, a l'antic emplaçament de l'ermita, s'hi instal·là una torre de comunicacions de la Companyia Telefònica que en diferents variants ha continuat fins ara.

Història de la Caminada Popular a Sant Pere Màrtir
La primera caminada popular a Sant Pere Màrtir va tenir lloc el 15 de juny de 1997 organitzada conjuntament pel Centre Excursionista d'Esplugues i el Grup d'estudis d'Esplugues. En un primer moment, l'objectiu de la caminada fora donar a conèixer als participants la història de la muntanya, descobrir-hi la flora i recuperar alguns topònims populars perduts pel pas dels anys.
La segona caminada, el 19 d'abril del 1998, va tenir un recorregut per donar a conèixer i dignificar el passat urbanístic i històric de l'antic Raval d'Esplugues, els voltants del carrer de l'església i Montserrat; també va continuar la divulgació de la flora i la fauna dels indrets al voltant de la muntanya. Data d'aquesta època la primera netejada d'esbarzers i deixalles de les runes de l'antiga ermita amb una plantada de xiprers a la part posterior del complexo de Telefònica.
La tercera caminada, el 25 d'abril del 1999 ja va incorporar un sentit reivindicatiu, amb recollida de signatures per una dignificació de l'entorn de la exermita. De fet la caminada continuava amb un component de passejada urbana i un tram muntanyenc amb pujada final a Sant Pere Màrtir. En aquesta ocasió s'evidenciava el recorregut per elements arquitectònics i històrics del poble; com els Forns i xemeneia de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis. Continuava sent evident l'interès per la flora de la muntanya d'aquest vessant meridional de la serra de Collserola.
La quarta, cinquena i sisena caminada, - el 30 d'abril del 2000, el 13 de maig del 2001, i el 29 de setembre de 2002 - van seguir les pautes de les anteriors caminades; reivindicació davant l'Ajuntament per l'adequació del cim, i donar conèixer la flora i sobretot les aus del recorregut. En les dues primeres el recorregut urbà va ser menys evident i la del 2002 es va tornar amb un recorregut bastant d'inici urbà per la zona de la Miranda, la vall de Sant Just per la Font de la Beca i pujada final a Sant Pere Màrtir pel coll de Finestrelles
La setena caminada, el 28 de setembre del 2003 amb un recorregut totalment muntanyenc que sortia de la Plaça Mireia recorria tots els fondals de la vall de Sant Just, arribava prop de la carretera de Santa Creu d'Olorda i pel Puig Aguilar i el coll del Portell, i finalment pujava a Sant Pere Màrtir. En aquesta ocasió el recorregut ja va ser de 10 km, les anteriors sempre havien oscil·lat entre els 5 i 7 kilòmetres.
La vuitena caminada, el 26 de setembre del 2004 es va continuar amb l'esquema muntanyenc de l'any anterior amb un recorregut més curt (7 km) i amb una continuada denúncia davant la passivitat de l'administració local per arranjar l'indret. En aquesta ocasió es van introduir elements de reflexió sobre l'excursionisme en general davant les agressions ecològiques que estaven marxa arreu el país (Túnel de Bracons, Ampliació estacions d' esqui a la Vall Fosca i Vall d'Aran i les agressions especulatives al litoral català. Es reclamava que la caminada popular més enllà de ser una manifestació lúdica-esportiva, fos també una manifestació social i reivindicativa de tothom, nascut o no a Esplugues.


La novena caminada, el 25 de setembre del 2005 va continuar amb l'esquema del mateix recorregut que l'any anterior, però amb un doble recorregut final de major o menor dificultat com era seguir el fil de la carena pel coll del Portell o bé allargar-lo per el vessant barceloní del coll de Finestrelles i l'ascens directa al cim. En aquesta ocasió va tornar evidenciar-se el caràcter reivindicatiu donat al fet que estava en efervescència el Pla Caufec. En aquella caminada es va fer denúncia dels incompliments per part de l'ajuntament de cara la dignificació del cim i es va denunciar que el conveni signat anys abans per l'Ajuntament i Telefònica per recuperar el cim estava en via morta.El mateix 25 d'abril es va col·locar una placa commemorativa on explicava l'existència de l'antiga ermita on ara eren tot runes. La placa anava signada pel Centre Excursionista d'esplugues i el Grup d'Estudis d'Esplugues.
La desena caminada, es va celebrar l'1 d'octubre del 2006 amb el mateix recorregut que l'any anterior i va estar precedida per un nou acord de l'ajuntament amb el Consorci del Parc de Collserola amb l'assessorament de l'empresa Arqueociència que preveia un Centre d'Interpretació a la plaça Mireia i l'arranjament i dignificació del cim. També va ser una bona noticia, la integració de Collserola dins la Xarxa Natura 2000 en camí de la declaració de Parc Natural.
L'onzena caminada, el 30 de setembre de 2007, no va aportar cap novetat quant a recorregut ni reivindicacions, en general es va avançar en el projecte del Centre d'Interpretació i sobretot en el projecte de restablir l'entorn de l'antiga bateria antiaèria situada al sector meridional de la muntanya , a sota mateix de la torre de telecomunicacions de telefònica.


La dotzena caminada, el 28 de setembre de 2008, va ser un clam reivindicatiu a favor de la declaració de Collserola com a parc natural, amb parlaments sobre la desprotecció de Collserola i l'especulació immobiliària, l'aïllament i la fragmentació que trencaven el connector biològic, reclamant un futur Parc Natural sense enganys ni retallades. Es continuà amb la fórmula de dos itineraris de 6 i 10 km amb lleugers variants sobre els celebrats anys anteriors.
La tretzena caminada, el 27 de setembre de 2009, d'igual recorregut i modalitat que l'anterior. En aquesta ocasió, la caminada va reclamar una dignificació de l'entorn de la Font de la Mandra i de la plaça Mireia, demanant a l'ajuntament el desmantellament de les instal·lacions obsoletes del Club de Tenis Diagonal i al mateix temps el condicionament de la xarxa de recollida de pilotes sigui respectuosa i no agressiva al medi i la fauna del parc. Es continua reivindicant l'arranjament de les runes de l'antiga ermita. La valoració del Centre Excursionista d'Esplugues, un cop realitzades 13 caminades populars a Sant Pere Màrtir va ser reconvertir-la a un concepte més clàssic de muntanya i fer-la més competitiva amb altres similars que s'organitzen arreu els centres excursionistes, es va prendre la decisió d'inscriure-la al calendari de la FEEC i que els elements de la pujada a Sant Pere Màrtir fossin en forma d'Aplec i organitzades pel grup d'Estudis d'Esplugues, al qual el Centre Excursionista donaria suport.
La catorzena caminada, el 30 de maig de 2010, va significar un gir important en la filosofia de la cimada popular. La Caminada Popular d'Esplugues a la serra de Collserola va substituir a la fins llavors Caminada Popular a Sant Pere Màrtir. Es va pensar en un itinerari totalment de muntanya amb sortida i arribada a la plaça Mireia, agafant tota la vall de Sant Just fins a la Penya del Moro, Turó Rodó, coll de les Torres i el Turó de l'Espinagosa, amb un total de 12,5 km i 375 m de desnivell. En aquesta ocasió les inscripcions van rondar sobre les 300 persones. Van haver-hi nous patrocinadors i el Grup d'estudis d'Esplugues hi va deixar de col·laborar en la seva organització.
La quinzena, la setzena i la dissetena caminades , celebrades el 29 de maig de 2011, el 4 de maig de 2012 i el 12 de maig de 2013, han seguit la mateixa fórmula d'itinerari de muntanya amb lleus modificacions del recorregut amb una variabilitat d'assistència al voltant de les 225 a 250 persones. Ara com ara la caminada popular d'Esplugues a Collserola, ha esdevingut una caminada clàssica de mitja muntanya sense elements reivindicatius afegits.


 Recull a càrrec de Pep Ribas