Breu sinopsi
històrica
La nomenclatura oficial del cim de Sant Pere Màrtir és el Puig d'Óssa
(399 m). El nom “d'Óssa” és una evolució de l'antic “Mont-Ursa”, una variant llatina d'Orsaria i posteriorment
llatinitzada que significa terres on es cultiva l'ordi. Altra accepció defensa
que el nom d'”Óssa” prové del fet
que l'indret era una zona en què a l'època medieval s'hi caçaven ossos entre
altres espècies de caça major.
L'establiment de l'ermita de Sant Pere Màrtir data l'any 1610, fruit
d'una donació. La construcció de l'ermita se situa a la segona meitat del segle
XVII. Sant Pere Màrtir fou venerat en aquesta ermita com a patró dels
agricultors de Catalunya, la seva devoció i ascendència s'estengué pel
Llobregat i el Barcelonès. Hi han referències escrites que el 29 d'abril de
1795 els espluguins pujaven a l'ermita de Sant Pere Màrtir per celebrar un
aplec.
Per la seva situació, va esdevenir un lloc estratègic entre el pas del
Llobregat i el Barcelonès, en aquest sentit, l'ermita va ser protagonista de
fets bèl·lics. El 1697 fou ocupada per l'exèrcit francès durant la Guerra dels
Segadors. Posteriorment, el 1.714 fou escenari de diferents setges a la ciutat
de Barcelona per les tropes francocastellanes amb combats molt durs per assegurar
llur possessió. A partir d'aquell moment l'ermita es va convertir en una
edificació fortificada per a usos militars.
Durant la guerra del francès, coneguda per la Guerra de la
Independència, l'ermita va quedar completament destruïda i les seves restes
escampades al voltant del cim de la muntanya. El 1.928 es va signar un intent
de reconstruir l'ermita però la guerra civil del 1.936 ho va deixar sense
efecte. Finalment a la dècada dels anys 70 en ple segle XX, a l'antic
emplaçament de l'ermita, s'hi instal·là una torre de comunicacions de la
Companyia Telefònica que en diferents variants ha continuat fins ara.
Història de la Caminada Popular a Sant Pere Màrtir
La primera caminada popular a Sant Pere Màrtir va tenir lloc el 15 de juny de 1997 organitzada
conjuntament pel Centre Excursionista d'Esplugues i el Grup d'estudis
d'Esplugues. En un primer moment, l'objectiu de la caminada fora donar a
conèixer als participants la història de la muntanya, descobrir-hi la flora i
recuperar alguns topònims populars perduts pel pas dels anys.
La segona caminada,
el 19 d'abril del 1998, va tenir un recorregut per donar a conèixer i
dignificar el passat urbanístic i històric de l'antic Raval d'Esplugues, els
voltants del carrer de l'església i Montserrat; també va continuar la
divulgació de la flora i la fauna dels indrets al voltant de la muntanya. Data
d'aquesta època la primera netejada d'esbarzers i deixalles de les runes de
l'antiga ermita amb una plantada de xiprers a la part posterior del complexo de
Telefònica.
La tercera caminada, el 25 d'abril del 1999 ja va incorporar un sentit reivindicatiu, amb
recollida de signatures per una dignificació de l'entorn de la exermita. De fet
la caminada continuava amb un component de passejada urbana i un tram
muntanyenc amb pujada final a Sant Pere Màrtir. En aquesta ocasió s'evidenciava
el recorregut per elements arquitectònics i històrics del poble; com els Forns
i xemeneia de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis. Continuava sent evident
l'interès per la flora de la muntanya d'aquest vessant meridional de la serra
de Collserola.
La quarta, cinquena i sisena caminada, - el 30 d'abril del 2000, el 13 de maig del 2001,
i el 29 de setembre de 2002 - van seguir les pautes de les anteriors caminades;
reivindicació davant l'Ajuntament per l'adequació del cim, i donar conèixer la
flora i sobretot les aus del recorregut. En les dues primeres el recorregut
urbà va ser menys evident i la del 2002 es va tornar amb un recorregut bastant
d'inici urbà per la zona de la Miranda, la vall de Sant Just per la Font de la
Beca i pujada final a Sant Pere Màrtir pel coll de Finestrelles
La setena caminada,
el 28 de setembre del 2003 amb un recorregut totalment muntanyenc que sortia de
la Plaça Mireia recorria tots els fondals de la vall de Sant Just, arribava
prop de la carretera de Santa Creu d'Olorda i pel Puig Aguilar i el coll del
Portell, i finalment pujava a Sant Pere Màrtir. En aquesta ocasió el recorregut
ja va ser de 10 km, les anteriors sempre havien oscil·lat entre els 5 i 7 kilòmetres.
La vuitena caminada, el 26 de setembre del 2004 es va continuar amb l'esquema muntanyenc
de l'any anterior amb un recorregut més curt (7 km) i amb una continuada
denúncia davant la passivitat de l'administració local per arranjar l'indret.
En aquesta ocasió es van introduir elements de reflexió sobre l'excursionisme
en general davant les agressions ecològiques que estaven marxa arreu el país
(Túnel de Bracons, Ampliació estacions d' esqui a la Vall Fosca i Vall d'Aran i
les agressions especulatives al litoral català. Es reclamava que la caminada
popular més enllà de ser una manifestació lúdica-esportiva, fos també una
manifestació social i reivindicativa de tothom, nascut o no a Esplugues.
La novena caminada,
el 25 de setembre del 2005 va continuar amb l'esquema del mateix recorregut que
l'any anterior, però amb un doble recorregut final de major o menor dificultat
com era seguir el fil de la carena pel coll del Portell o bé allargar-lo per
el vessant barceloní del coll de Finestrelles i l'ascens directa al cim.
En aquesta ocasió va tornar evidenciar-se el caràcter reivindicatiu donat al
fet que estava en efervescència el Pla Caufec. En aquella caminada es va fer
denúncia dels incompliments per part de l'ajuntament de cara la dignificació
del cim i es va denunciar que el conveni signat anys abans per l'Ajuntament i
Telefònica per recuperar el cim estava en via morta.
El mateix 25 d'abril es va col·locar una placa commemorativa on
explicava l'existència de l'antiga ermita on ara eren tot runes. La placa anava
signada pel Centre Excursionista d'esplugues i el Grup d'Estudis d'Esplugues.
La desena caminada, es va celebrar l'1 d'octubre del 2006 amb el mateix recorregut que
l'any anterior i va estar precedida per un nou acord de l'ajuntament amb el
Consorci del Parc de Collserola amb l'assessorament de l'empresa Arqueociència
que preveia un Centre d'Interpretació a la plaça Mireia i l'arranjament i
dignificació del cim. També va ser una bona noticia, la integració de
Collserola dins la Xarxa Natura 2000 en camí de la declaració de Parc Natural.
L'onzena caminada, el
30 de setembre de 2007, no va aportar cap novetat quant a recorregut ni
reivindicacions, en general es va avançar en el projecte del Centre
d'Interpretació i sobretot en el projecte de restablir l'entorn de l'antiga
bateria antiaèria situada al sector meridional de la muntanya , a sota mateix
de la torre de telecomunicacions de telefònica.
La dotzena caminada, el 28 de setembre de 2008, va ser un clam reivindicatiu a favor de
la declaració de Collserola com a parc natural, amb parlaments sobre la
desprotecció de Collserola i l'especulació immobiliària, l'aïllament i la
fragmentació que trencaven el connector biològic, reclamant un futur Parc
Natural sense enganys ni retallades. Es continuà amb la fórmula de dos
itineraris de 6 i 10 km amb lleugers variants sobre els celebrats anys
anteriors.
La tretzena caminada, el 27 de setembre de 2009, d'igual recorregut i modalitat que
l'anterior. En aquesta ocasió, la caminada va reclamar una dignificació de
l'entorn de la Font de la Mandra i de la plaça Mireia, demanant a l'ajuntament
el desmantellament de les instal·lacions obsoletes del Club de Tenis Diagonal i
al mateix temps el condicionament de la xarxa de recollida de pilotes
sigui respectuosa i no agressiva al medi i la fauna del parc. Es continua
reivindicant l'arranjament de les runes de l'antiga ermita. La valoració del
Centre Excursionista d'Esplugues, un cop realitzades 13 caminades populars a
Sant Pere Màrtir va ser reconvertir-la a un concepte més clàssic de muntanya i
fer-la més competitiva amb altres similars que s'organitzen arreu els centres
excursionistes, es va prendre la decisió d'inscriure-la al calendari de la FEEC
i que els elements de la pujada a Sant Pere Màrtir fossin en forma d'Aplec i
organitzades pel grup d'Estudis d'Esplugues, al qual el Centre Excursionista
donaria suport.
La catorzena caminada, el 30 de maig de 2010, va significar un gir important en la
filosofia de la cimada popular. La Caminada Popular d'Esplugues a la serra de
Collserola va substituir a la fins llavors Caminada Popular a Sant Pere Màrtir.
Es va pensar en un itinerari totalment de muntanya amb sortida i arribada a la
plaça Mireia, agafant tota la vall de Sant Just fins a la Penya del Moro, Turó
Rodó, coll de les Torres i el Turó de l'Espinagosa, amb un total de 12,5 km i
375 m de desnivell. En aquesta ocasió les inscripcions van rondar sobre les 300
persones. Van haver-hi nous patrocinadors i el Grup d'estudis d'Esplugues hi va
deixar de col·laborar en la seva organització.
La quinzena, la setzena i la dissetena caminades , celebrades el 29 de maig de 2011, el 4 de maig
de 2012 i el 12 de maig de 2013, han seguit la mateixa fórmula d'itinerari de
muntanya amb lleus modificacions del recorregut amb una variabilitat
d'assistència al voltant de les 225 a 250 persones. Ara com ara la caminada
popular d'Esplugues a Collserola, ha esdevingut una caminada clàssica de mitja
muntanya sense elements reivindicatius afegits.
Recull a càrrec de Pep Ribas